Passaria hores i hores assegut a terra, al mig del carrer, mentre s’anava ponent el sol, escoltant l’homenet de la barba blanca, la guitarra i l’harmònica, i veu de bluesman… gaudint de petits plaers.
A l’aire, Wonderful world (!), Over the rainbow (!), Cat Stevens (!), My way (!), Bob Marley: three little birds (!), Redemption song (!), Knock on heavens door (!), i moltes altres!
La calma i tranquil·litat que transmetia convidava a estar allà hores i hores… i com que molts museus eren gratuïts i no havia gastat gaire, li vaig comprar el CD, vam estar xerrant, fent fotos… un bon home! (Lawrence Glaister).
Passaria hores i hores assegut a terra, al mig del carrer…
Si dius que passaries hores i hores és que segur que no ho vas fer…oh!!! Desgraciadament moltes vegades perdem l’oportunitat d’abandonar-nos a allò que ens aporta benestar per aquells altres plans que segur em fet abans perquè sinó, què ens impedeix, sinó el temps a deixar-nos anar per gaudir d’aquestes estones que ens agradarien duressin una mica més? (a no ser que vagis envoltat de criatures que poques vegades et deixen parar atenció en casi res. És una sort trobar-se músics com aquest…Salutacions
M’hi estaria hores i hores, o dies 🙂 però començava a fer fred, ell va marxar… realment em vaig quedar allà tota l’estona que em va venir de gust, però hi hagués tornat el dia següent, i l’altre i l’altre, i l’altre….
i tens tota la raó que no és fàcil trobar i gaudir d’aquests moments!